Benaventurada la nostra lluita

Des de que va començar aquesta legislatura, i per a ser exacta ja abans, els drets aconseguits per les dones s’han anat vulnerant sistemàticament per part de l’Estat. Els avanços en aquesta matèria, per a conformar una societat més justa, s’han minvant a base d’estisores i ideologia. Les dones feministes de tota la vida, i més d’una institucionalitzada, fan el que poden o més bé el que els hi deixen. Les denuncies continuades per part de diferents col·lectius, els escratxes i altres accions directes, s’han anant combinant amb la incidència política en els diferents fronts. Així, i per resumir-ho tot, les dones no som escoltades ni ens tenen en compte quan lluitam pels nostres drets. De nou, ens topam, fins i tot dins sectors de l’esquerra, amb el mur del que és secundari, amb el mur patriarcal que ataca qualsevol intent de donar un cop d’atenció en la situació actual.

Dins del moviment feminista hi ha feminismes i més que mai és necessari el feminisme més transgressor. Som invisibilitzades una i una altra vegada i els articles relacionats amb el gènere s’omplen de comentaris masclistes, neomasclistes i insults. La violència que aguantam les dones dia a dia es pot llegir en aquests comentaris a la xarxa davant qualsevol iniciativa feminista que sorgeixi. S’han provat infinitat de metodologies i se’ns segueix exigint paciència, comprensió i bona pedagogia, una altre signe més del masclisme. S’espera de nosaltres en que s’ha establert en el rol tradicional femení, el que surti fora d’aquesta norma és, fins i tot, contraproduent per a les dones, segons aquesta visió androcèntrica. La transgressió ha estat la forma de lluita al llarg de la història i aquesta transgressió, a vegades, no és entesa per persones que es queden clavades en el que és normatiu. 

Recentment, han sorgit les denominades Brigades Feministes com iniciativa de les companyes mallorquines. Amb ironia i amb cert sentit de l’humor han aconseguit, fins al moment, prop de 4.000 visites sols al youtube. S’han apropiat de les benaventurances catòliques per nombrar-nos i deixar constància de la nostra diversitat i existència. Aquesta apropiació dels símbols religiosos és una contestació a l’opressió que sofrim per la jerarquia eclesiàstica (una acció que en el seu moment ja realitzaren les companyes malaguenyes en el seu “Comunicado Teta“) ja que, malauradament, estan molt vigents avui al nostre govern. Aquest tipus d’iniciatives s’insereixen dins de les accions de cridada d’atenció sobre la vulnerabilitat dels drets de les dones i s’han de celebrar i, en depenent de les possibilitats i l’ingeni de cada una replicar-les, perquè el que no es visibilitza no existeix. Els feminismes organitzats i articulats, ja sigui en brigades, col·lectius o entitats, han de visibilitzar que estam en lluita, la forma de fer-ho ja la triarà cada qual: la qüestió és sempre fer qualque cosa. Sempre trobarem persones detractores, l’avantatge que tenim les bruixes és que ja estam acostumades, portam el Malleus Malificarum.

-Anònim-