Es segueixen esforçant des de la dreta rància en sotmetre a les dones a la fèrria disciplina de la seva moralitat hipòcrita i, per a això, no els importa el més mínim apropiar-se del llenguatge feminista de defensa de drets per a transformar-ho en una neo-llengua, de forma que la seva conculcació es converteix en progressista. Estem assistint a un escàndol sense mesura a la denominada democràcia. Un escàndol de proporcions incalculables, perquè si esperen que ens quedem assegudes lamentant la nostra sort, demostren la seva falta de coneixement sobre la societat a la que intenten imposar la seva ideologia. Perquè això és el que es.
La vida no es protegeix tractant a les dones com assassines, impedint que facin ús de la seva autonomia (ens laestem guanyant a sang). La vida no es protegeix condemnant a les classes socials amb poc recursos a tenir fill/-es que no poden mantenir. Però, és fàcil concluir que això és precisament el que volen. Les poblacions que malviuen cercant els recursos diaris per a la seva subsistència són fàcilment manipulables, les poblacions a les quals se'ls hi nega la formació acadèmica i la cultura són fàcilment manipulables, les poblacions sense salut són fàcilment manipulables, les poblacions sense drets laborals són fàcilment explotades. Les poblacions sense serveis públics condemnen a les dones a la dependència eterna i a la mort a les persones més vulnerables. Però no és tota la població la que es veu afectada per aquestes polítiques ideològiques, l'única afectada és la classe treballadora. Quants d'ocells vol matar d'un tret Gallardón i els seus seguidors!
El que probablement no s'esperen, o sí, qui sap, és que no poden matar a tots els ocells que els hi agradaria per a saciar la seva sed, perquè els ocells als quals ataquen som la majoria i aquell no és un bon pla. Les dianes poden canviar de direcció en qualsevol moment. O això és el que volen? Per a un home de passat falangista com en Gallardón, que el país es desestabilitzi fins al punt d'una intervenció militar i tornar a un nacional-catolicisme podria ser un dels seus somnis eròtics: concentrar el capital, la força productiva i la religió en el poder estatal burgés i legitimar-ho amb el seu sumun feixista però, per descomptat, amb el permís dels seus amics/-gues ultra-catòlics i ultra-catòliques. Sí, els que no tendran els fills/-es que no desitgin, els quin amaguen amb homofòbia les seves pròpies inclinacions, els que deprecien a les dones i les creuen inferiors moral, intel·lectual i físicament, i no podem oblidar-mos que les de la seva classe són l'excepció que confirma la regla. Aquesta devolució de "favors" cap a diferents segments fonamentalistes religiosos de la societat espanyola no serà tan fàcil. De moment, tenen en contra als sectors progressistes (els de veritat), entre ells a sectors anticapitalistes, como no podia ser d'una altra forma en aquests temps i cada vegada surten més divergències dins dels seu propi partit i simpatitzants.
Les espanyoles no necessitam cap tipus de tutela, estem ja ben crescudes i amb pels, com dirien per aquells barris que vostès oprimeixen. Aquelles persones a les que vostès diuen vulgars, la plebe. Aquelles persones allunyades de la seva anhela excel·lència, que es bota sense pudor el principi d'igualtat d'oportunitats.
El proper any Espanya rebrà la visita del Comitè de la CEDAW, òrgan encarregat de realitzar el seguiment als Estats part del conveni internacional contra tota forma de discriminació cap a les dones, d'obligat compliment i del qual Espanya n'és membre. A les preguntes de "quines mesures ha pres vostè i el seu govern per a protegir la vida?" o "quines mesures ha guardat vostè i el seu govern per a protegir la maternitat?" No sortiran molt beneficiats ja que tota resposta que puguin donar es correspon amb mesures punitives i amb el desmantellament de l'Estat del Benestar, molt "normal" a un país "democràtic". Els tractats internacionals estan essent violats. El govern ha de garantir els drets recollits dins ells i no aferrar-se a manipulacions dels mateixos per a defensar les seves postures, com és el cas de les malformacions del fetus. Postures indefensables i que de fer-se realitat podrem veure al Tribunal d'Estrasburg. Possiblement no sigui un problema per al govern ésser jutjat per violació de drets humans, ja tenen experiència, però torres més altes ja han caigut.
La llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs no va ser un regal del govern de torn, fou un compliment dels compromisos adquirits per Espanya per a garantir els drets de les dones que desitgin ser mares i les que no, entre altres. Garantir els drets de les dones sobre el seu propi cos. I aquell és el seu deure. L'avortament és una qüestió molt dolorosa per a les dones. La dona que tria aquesta opció, per les raons que ella consideri, ha de ser atesa amb la deguda diligència per a salvaguardar la seva salut i la seva integritat, i ha de ser l'Estat el que disposi de tot el necessari perquè aquest es realitzi. Les raons per les quals una dona decideix donar aquesta passa són múltiples i aquestes han augmentat per les polítiques anti-socials i retrògrades que ens tornen al franquisme i a la seva idea de dona "moderna". Sí, aquella idea que es va encarregar d'estendre la Sección Femenina de la Falange amb el consentiment de L'Església i que Gallardón coneix ben bé. Polítiques que tornaran a Espanya el negoci dels avortaments clandestins, posant en greu risc la vida de les dones sense recursos, mentre les elits viatgen a Londres per operar-se "d'apendicitis".
El despreci que el Govern demostra cap a les dones d'aquesta societat és intolerable. L'ús premeditat dels seus drets per a desviar l'atenció sobre els efectes de les seves altres mesures diu molt de la importància que es dóna a més de la meitat de la població. Una vegada més tractades com a subproductes, com a objectes sotmesos a la voluntat androcèntrica i patriarcal, tractades com a persones de segona, com a inconscients que no podem prendre les nostres pròpies decisions i assistint a l'abordatge dels nostres drets com un espectacle partidista. Haurem de negar-nos a dur fills/-es a un món que no ens tracta amb dignitat. Quina societat sobreviuria a n'això? Quina societat sobreviuria si les dones es rebel·len de forma indefinida? Transgressió, desobediència i empoderament!
Ana Mª Olivares (Educadora Social i Màster en Polítiques d'Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere)
No hay comentarios:
Publicar un comentario